Capítol 1
El jardí bonic
Hi havia una vegada un gegant. Tenia un jardí molt gran i bonic, ple de flors de colors i arbres. Cada tarda, després de l'escola, els nens del poble anaven a jugar al seu jardí. Els nens eren molt feliços allà.
Oscar Wilde
Un jardí, un mur i una primavera que només torna quan es comparteix.
Un gegant fa fora els nens del seu bonic jardí i construeix un mur molt alt per prohibir-los l'entrada. A causa del seu egoisme, la primavera abandona el lloc i el jardí queda atrapat en un hivern etern ple de neu i fred.
Un matí, els nens aconsegueixen colar-se per un forat i els arbres tornen a florir d'alegria. En veure-ho, el gegant es penedeix, ajuda un nen molt petit a pujar a un arbre i enderroca el mur per compartir el seu jardí per sempre.
Anys després, ja vell, el gegant rep l'última visita d'aquell nen especial, que el convida a descansar en pau al jardí del Paradís com a recompensa per la seva bondat.